Als 12 anys, l’Alejo dibuixava als professors a classe. Ells feien els ulls grossos i no li confiscaven els dibuixos fins que no estaven acabats. Els professors, no només es quedaven les il·lustracions sinó què, a més a més, després parlaven entre ells de si s’assemblaven o no a les caricatures.
Un crític destacà aquest aspecte del talent de l’Alejo Vidal-Quadras: “L’ull ràpid, la mà àgil, l’esperit penetrant i el sentit de l’humor que pot arribar fins a la maldat, què més es necessita per fer de les caricatures un art? Quan el caricaturista és un home de món, el seu traç guanya una connotació de veritat, cosa que el transforma en testimoni del seu temps. L’Alejo Vidal-Quadras, amb el seu llapis, escrivia a la seva manera una crònica del seu temps”.